2 2016 Gen
La importància del joc en els nens

La importància del joc en els nens

La majoria de pares s’adonen de la importància dels jocs i estarien d’acord en que són una activitat no només divertida sinó també seriosa i significativa. De bon grat els pares proporciones joguines i materials lúdics, ajuden als seus fills a usar-los i procuren que juguin amb altres nens. Els jocs canvien a mesura que creix la comprensió del nen i els diferents problemes comencen a ocupar el seu pensament.

Freud considerava que el joc era el mitjà que permet al nen arribar als seus primeres fites culturals i psicològiques. També va senyalar com els nens expressen el que pensen i el que senten mitjançant el joc. Per exemple, el joc del “cu-cut” li ensenya al nen que inclús quan ell i la seva mare no es veuen durant uns moments, la interrupció del contacte visual no vol dir que el seu contacte emotiu també hagi desaparegut, la recerca de la seva mare dient-li “on està el meu petit?” i la alegria al trobar-la de nou demostren clarament al nen que perdre de vista a la mare no fa més que incrementar el desig de la seva presència. Li proporciona al nen la necessària seguretat de que el contacte no es perdrà, passi el que passi. El nen aprèn que no necessita estar enganxat a la seva mare en tot moment, pot deixar sense perill que es perdi de vista durant una estona. Una versió més avançada és el joc del cuita-amagat que també ajuda a calmar l’ansietat relativa a la desaparició. El que aprèn el nen per mitjà d’aquest joc és que desprès d’aventurar-se a sortir sol al món i exposant-se a perills (representats pel perseguidor i pels llocs estranys on s’amaga) fa possible tornar sà i estalvi.

Per mitjà del joc, els nens comencen a comprendre com funcionen les coses: el que pot o no pot fer amb els objectes. Jugant amb altres nens aprenen que existeixen regles de la casualitat i probabilitat, a més de regles de conducta que han de seguir-se si volem que els altres juguin amb nosaltres. Entre les lliçons més valuoses que els nens poden aprendre del joc és la que una derrota no és la fi del món. Al ser derrotats en jocs que poden repetir-se i guanyar, els nens comprenen que, malgrat els reversos temporals en la vida, encara poden tenir èxit, inclús en una situació exactament igual a aquella en la que han experimentat la derrota. Per suposat, per a que un nen tregui aquesta conclusió és necessari que els pares no facin èmfasi en guanyar, sinó en gaudir del joc.

El joc al mateix temps que estimula el desenvolupament intel·lectual del nen, també li ensenya, encara que ell no se n’adona, el hàbit de la perseverança, que tan important és en tot aprenentatge. És per mitjà dels jocs que un nen comença a comprendre que no té perquè desanimar-se si un bloc no es manté en perfecte equilibri sobre un altre la primera vegada. Fascinat pel repte de construir una torre, el nen aprèn poc a poc que encara que no ho aconsegueixi immediatament, l’èxit podrà ser seu si persevera.

Quan més oportunitats tingui un nen de gaudir de la riquesa i de la imaginació del joc en totes les seves formes més sòlid serà el seu desenvolupament.

Avui dia, les jornades de la majoria dels nens estan plens d’activitats extraescolars programades que deixen poc temps per jugar i crear un espai propi més creatiu. La televisió i les consoles proporcionen fantasies ja fetes i els nens demanen connectar s’hi per satisfer una necessitat que ells mateixos no poden satisfer, al tenir poc temps d’oci o poques oportunitats per desenvolupar la seva pròpia fantasia imaginativa. Les condicions de vida moderna fan que hi hagi poc temps per pensar per compte pròpia, element essencial per desenvolupar la creativitat.

D’aquesta manera es crea un cercle viciós, la falta d’oportunitats per jugar i la falta de temps fa que el nen recorri a estímuls (televisió, videoconsoles, jocs d’ordinador...) que estan al seu abast per omplir el seu buit interior i desprès aquests estímuls li impedeixen desenvolupar la seva vida interior.

Si als nens se’ls hi dóna suficients oportunitats per crear un espai lúdic amb ajuda del pares, la majoria de nens no tarden en utilitzar jocs imaginatius que els ajudarà a augmentar la seva capacitat per afrontar la realitat. Tots el nens tracten defugir a un món de fantasia quan la realitat es fa ingovernable, però només els que pateixen greus trastorns emocionals tracten de refugiar-se en la fantasia de manera permanent. En el cas dels nens normals, els jocs de fantasia representen un esforç per separar la vida interior d’imaginació de la vida exterior de realitat, així com per dominar a les dues.

Els nens d’avui dia no tenen menys imaginació que els d’altres generacions. El problema és que no es concedeix prou espai pel joc espontani i es passa a fer ús dels productes de fantasia impersonals i desindividualitzats dels medis de comunicació de masses.