2 2016 Gen
Quin és el procès de diagnòstic i d'intervenció psicològica en nens i adolescents?

Quin és el procès de diagnòstic i d'intervenció psicològica en nens i adolescents?

La fase diagnòstica consisteix en una primera visita i en unes visites d'exploració psicològica amb el nen i per últim, una devolució als pares de la impressió. En la primera visita es recull el motiu de consulta, que pot ser exposat pel mateix pacient, en el cas dels adolescents, o pels pares del nen o altres familiars responsables que poden venir a consultar amb o sense el nen. Aquesta primera visita proporciona al psicòleg dades sobre el nen i el seu entorn per anar configurant una primera impresió diagnòstica. També es recullen dades del desenvolupament de l'infant (embaràs, part, lactancia, evolució psicomotriu, alimentació, son, pors, control esfínters,...) que ens aporten informació sobre el nen, les seves reaccions, la relació dels seus pares amb ell i les dificultats que entorpeixen l'evolució del nen.

A continuació, es realitzen les visites d'exploració amb el nen o adolescent a soles. Quant els pacients són nens molt petits o nens que no toleren quedar-se a soles amb el professional llavors els atenem amb els pares. En aquestes visites es poden realitzar test d'intel.ligència i de personalitat o bé entrevistes verbals o de joc amb el nen.

Cal dir que és important que el psicoterapeuta de nens sigui bon coneixedor del desenvolupament evolutiu normal de l'infant, és a dir, de les diferents etapes que passen els nens. Per tal de que el psicòleg pugui establir els límits entre patologia i normalitat. Per exemple, no és el mateix un nen de set anys que explica situacions inventades o fets exagerats, a que ho faci un nen de dotze anys.

Un cop acabades aquestes primeres entrevistes es fa una entrevista amb els pares sobre la impressió diagnòstica i es comunica el pronòstic i es planteja quina intervenció psicològica i en quina freqüència seria necessesari fer les visites.

La indicació de la modalitat terapèutica dependrà de cada situació clínica (de vegades requereix una intervenció psicoterapèutica curta, altres vegades és necessari una psicoteràpia, o alres modalitats més específiques). Però en tot cas, el tractament amb nens o adolescents sempre inclou ajudar també a la familía a modificar las dinàmiques nocives pel desenvolupament de tots els membres de la família, i potenciar relacions favorables.

La intervenció amb nens varia respecte als pacients adults donada la dificultat dels nens de comunicar-se a través de la paraula. Per aquesta raó, facilitem als nens altres mitjants diferents a la paraula per poder-se expressar, com el dibuix i el joc. El joc expressa el nivell de desenvolupament mental del nen. A través del joc, l'infant pot comunicar el que li agrada i li dòna satisfacció, però també el que li preocupa, li intimida, li espanta o li fa enfadar. El joc també ajuda a elaborar situacions de tensió o moments difícils o inclús traumàtics.

Quan iniciem una psicoteràpia amb un nen el psicoterapeuta li expliquem amb paraules apropiades a la seva edat el treball que es realitzarem. Li expliquem que anem a pensar els dos sobre el que li està passant. I li diem que en les sessions podrem parlar del que li preocupa, ademés del que vulgui explicar-nos, dels seus interessos, relacions,etc. Ademés li oferim una caixa de joguines i llàpiços, fulles i plastelina.

El psicoterapeuta que tracta a nens té una actitud atenta per observar i compendre què passa en cada sessió, què explica el nen de sí mateix i de les persones que l'envolten, com és el tracte amb el terapeuta i el material de dibuix i joc.

Al llarg de la intervenció psicoterapèutica amb el nen o adolescent es van realitzant entrevistes amb els pares per tal d'ajudar-los a entendre les dificultats i les necessitats del seu fill. Aquestes entrevistes ajuden al terapeuta a estar al corrent de l'evolució del nen i avaluar el seu progrès en les diferents àrees de la seva vida.